El present volum arreplega estudis adreçats a la investigació de la retòrica dins les obres de Tucídides i Heròdot, des de l'ús a aquest darrer de l'argument de versemblança fins a la configuració del que coneixem com a historiografia tràgica. L'abast del camp de recerca obliga a tractar-ne de manera limitada, el que no resta interès als resultats obtinguts. Per les característiques de tots dos historiadors, ambdós auctores unius operae, ha estat Tucídides qui ha plantejat les qüestions més atractives per llur caire innovador i per la influència exercida.