Els calçots són cadascun dels brots d'una ceba (Allium cepa L.) en el seu segon any de cultiu un cop passat el procés de bulbificació, i és actualment un dels cultius que més ha crescut a Catalunya en els darrers anys, tant per la seva qualitat organolèptica com per la particular forma de consumir-los. Les calçotades són una font molt important d’ingressos a Catalunya i especialment a les comarques tarragonines. Després d’una temporada de cultiu de ceba, concretament de la varietat Blanca Tardana de Lleida (CBTL), a partir d’agost, i fins a setembre, els pagesos es dediquen a plantar aquestes cebes en solcs. De cada ceba en sortiran una nombre de brots, que a mesura vagin creixent se’ls hi aportarà terra amb l’objectiu de que s’allarguin i perdin el color verd; tasca que en català s’anomena calçar, derivant-ne així el nom de “calçot”. Un cop aquest brots arriben a una mida comercial, al voltant del novembre i fins l’abril aproximadament, es procedirà a collir-los i a presentarlos en manats, per a la posterior venda. Fins al moment, la millora genètica del calçot, s’ ha concentrat bàsicament en aspectes agronòmics.